El camí cap a la incredulitat pot ser molt costós, però no té ni punt de comparació amb la dificultat que comporta el camí invers que ha de recórrer el descregut, és a dir, cap a la recuperació de la fe. Sovint és senzillament impossible. Dorothy emprendrà un viatge físic però sobretot espiritual cap a un món que palpita a batzegades, llunyà, més enllà dels límits que ella havia conegut fins llavors. El seu petit univers, faltat de comoditats i marcat per una pseudomoral que provoca l'angoixa de viure, era on ella se sentia segura, perquè allò familiar, la rutina quotidiana, tot i que pugui ser adversa, dóna tranquil·litat. A vegades però, la direcció de la via canvia sobtadament i no hi ha manera de fer marxa enrere.
Les petjades de Dorothy damunt el traçat que dibuixa Orwell passen per una Anglaterra de principis de segle, tal vegada no tan distinta de l'actual, ja no pel que fa a Anglaterra en particular sinó pel que afecta a la societat en general. Governen les directrius econòmiques i són determinants de l'estatus social, així la mendicitat no ha fet més que augmentar, les diferències socials no han fet més que créixer i les possibilitats de sortir de la pobresa cada vegada són més escasses, així el grup d'individus que tot i viure en el si de la societat hi viuen fora, esdevenint uns perfectes outsiders forçats a ser-ho, avança sense dilació en direcció ascendent. Cotinuem vivint assetjats per la hipòcrita doble moral que senyala amb el dit i criminalitza sovint per mesquinesa, a vegades només per por.
La consecució de la llibertat és un altre dels elements fonamentals tractats per l'autor, sense llibertat és impossible assolir una vida plena i la lluita per la llibertat passa per una fase indispensable de creixement intel·lectual, d'algun tipus de formació ja no només a nivell pràctic, sinó també, i molt important, a nivell humanístic. George Orwell critica la manca d'un bon ensenyament i per fer-ho cal un bon sistema d'escola pública adreçat a tothom: cal potenciar la imaginació, imaginar és llibertat. No hem canviat gaire en cent anys.
Degut a la pèrdua de la fe Dorothy perd el sentit de la vida, la raó o motivació que l'empenyia dia rere dia. Després de passar per totes les penalitats possibles, la protagonista aconsegueix tornar a casa, però quelcom ha canviat en el racó més recòndit de la seva ànima. Res tornarà a ser el mateix però tot i amb això torna a la seva llar, reinicia les rutines i torna a la seva antiga quotidianitat -la millor de les maneres d'oblidar el dolor-; Dorothy prefereix continuar vivint com ho feia, encara que ara ja sigui una mentida. És una llàstima. Potser no troba l'alternativa, potser hauria d'haver seguit lluitant però la batalla pot ser esgotadora, a vegades ja has perdut abans de començar.
