divendres, 29 d’abril del 2011

EL POETA I ELS LLUNÀTICS. Episodis de la vida d'en Gabriel Gale

Parafrasejar la cita de Ramon Vinyes em sembla una bona manera de començar el comentari d'aquest llibre:  

" Chesterton és un autor paradoxal immens, un jugador literari extraordinari "



En primer lloc m'agradaria donar les gràcies a l'editorial l'Albí i als seus traductors que han fet possible la presentació per primera vegada en català d'aquesta obra. Es tracta d'un conjunt de vuit textos que s'entrellacen fins a conformar un tot. Gabriel Gale n'és el personatge central, en ell tot conflueix, es desenvolupen totes les històries i es resolen totes les trames. Podríem entendre aquesta figura com a nexe entre dos mons, per una banda hi neix el camí que duu cap a la incongruència, al somni, a la poesia, fins i tot a la follia i, per altra banda, en ell neix també el camí que porta a la raó, a la lògica, a la realitat.

En Gabriel Gale es concentra bona part del que ha resultat ser l'extensíssim món chestertonià. En ell hi trobem el personatge de l'investigador, sui generis, que de manera ben peculiar clarifica tota mena de misteris i crims. La gran encarnació d'aquest tipus de detectiu ha quedat plasmada per la posteritat en la figura del pare Brown, mossèn caracteritzat per una aparent candidesa i caràcter bonifaci però proveït d'una capacitat deductiva tan brillant que és capaç de desentrellar els més misteriosos enigmes i atrapar el més maliciós dels criminals. 

Descobrim en els relats una pronunciada tendència als contrasentits, conceptes que es donen la mà i a la vegada es neguen, la qual cosa provoca situacions molt properes a l'absurd i que a més estan farcides d'una potent càrrega simbòlica. "L'home que fou dijous" la més reconeguda de les novel·les de Chesterton, potser és el paradigma d'aquest estil narratiu.

Chesterton fou un home inconformista amb tot allò donat per ver. Presentava una gran tendència al qüestionament de totes aquelles idees que al seu voltant s'havien donat ja per fonaments ben assentats. Una bona mostra d'això és el fet que a l'any 1922, en un ambient de tradició anglicana i passant prèviament per l'agnosticisme, va decidir convertir-se al catolicisme, cosa que el començà a presentar com a individu certament controvertit. També cal esmentar les seves crítiques plenes de sàtira i humor cap al sistema socio-polític. Molts personatges públics van ser víctimes de la seva ploma mordaç. Tot plegat el dugué a ser un dels pares del "distributisme", teoria basada en la doctrina social de l'Església i que aposta per una tercera via econòmica a mig camí entre el capitalisme i el socialisme. La reflexió constant del món el dugué a escriure multitud d'assajos literaris i periodístics i també s'interessà per la vida de personatges eminents dels quals n'elaborà la biografia, alguns exemples poden ser Chaucer o Wiliam Blake. Fou en home de mirada penetrant i llengua afilada. Pocs detalls van escapar al filtre dels seus raonaments.

Gabriel Gale porta una mica de la llavor del seu creador: capacitat analítica,  veure-hi més enllà,  copsar un nou sentit des d'un nou angle, i és que a vegades potser les coses no són com semblen, potser en allò que és aparentment desequilibrat, arrauxat, neuròtic, en definitiva llunàtic, hi governa un cert sentit lògic, serè, visionari. Tal vegada hauríem d'abandonar les recances a certes aparences extravagants perquè en el somiatruites sovint hi podem trobar una capacitat d'ordre intern, un enfocament del paisatge des d'un prisma nou, com donar el tomb a un calidoscopi que sempre s'ha mirat des del mateix cantó, potser hi entreveurem colors nous.

Potser val la pena atrevir-se a ser poeta de tant en tant.

Salut.

dilluns, 18 d’abril del 2011

CALÇ I MEMÒRIA


Encetem setmana amb aquest dilluns resplendent, sadoll de llums perfumades, els balcons atapeïts de pètals frisant per embolcallar el carrer amb la seva dolça alegria. Així em resulta agradable i adient d'il·lustrar aquests moments de llum amb aquest petit volum que amalgama ploma i pinzell de manera absolutament integradora. El lector àvid o curiós de poesia se sorprendrà -com ho vaig fer jo- de descobrir que a més de gaudir dels versos de la Nora Albert, podrà fer una passejada visual per la pintura de Vicent Ferrer i Guasch com si d'una exposició és tractés. Editorial Moll publica aquest recull on en el pròleg s'explica com la poeta entrant un dia en una exposició de Ferrer Guasch es va sentir atrapada per la seva pintura i li va proposar de fer-hi un acompanyament líric.

D'aquesta manera va néixer Calç i memòria, un binomi perfectament sincronitzat ja que Nora Albert va saber donar veu molt encertadament a unes imatge precioses en si mateixes. Per fer-ho va escollir l'estructura japonesa del haiku, aquesta permet expressar de forma molt condensada tota la intensitat d'un sol instant. La totalitat de la idea, la sensació, la imatge, l'emoció, queda emmarcada en tres versos que han de ser capaços de donar expressió escrita a tot el conjunt. Així, per cada quadre de Ferrer Guasch apareix un haiku que plasma de manera escrita el que la pintura a transmès a Nora Albert.

Són unes pàgines per estar en calma, per assaborir cada racó plaentment, per reflexionar sobre tot un univers de sensacions. La blanca claror que n'emana es desmaia damunt dels sòls torrats, dels grocs sorrencs, al seu torn els blaus fluctuen entre la mar i el cel conformant una paleta de somnis estiuencs. Cada raig de llum dansa sensual amb la seva ombra, enjogassades llisquen per parets, finestres i portals ocultant-se i eixint a mesura que avança el dia. És agradable passejar una estona per aquests indrets tant concrets però alhora tant ideals, resulten l'expressió platònica dels colors marítims, tan mediterranis, tan nostres que em resulta delitós observar-ho plasmat d'aquesta manera.

Recordo tants moments viscuts entre aquesta refulgència, tantes experiències amarades de nívia resplendor mentre l'atzur es converteix en turquesa i aquest en opalí que perdre'm una estona per aquest món senzill però tan intens és com gaudir d'una altra ocasió per copsar les olors de la vesprada, l'alba esclatant de roent carmesí, quan les onades van i vénen sense apressar-se, quan els migdies abrasen la pell i el silenci refresca l'esperit.

Sento que aquest poemari il·lustrat o pintures versejades és una excel·lent manera de fer un tomb vora el mar, tal vegada no sempre és possible, tal vegada necessitem de tant en tant una espurna càlida i lluent, un esquitx d'aigua salada a la cara.

Salut.


 

dimarts, 12 d’abril del 2011

FELIX ORBE

Avui em plau especialment escriure un xic sobre l'últim dels llibres del poeta Jordi Valls aprofitant l'avinentesa que la setmana passada fou presentat a la Llibreria Catalònia de Barcelona, encara que el recull ja fa uns mesos que està editat per Editorial Denes.

El poemari porta per títol Felix Orbe, encapçalament suficientment suggeridor com per obrir el llibre, ni que sigui senyalant una pàgina a l'atzar i iniciar una immersió en un món particular però alhora prou de tots perquè em sembla copsar ben de pressa llegint aquests versos que en Jordi ha modelat una veu que reflexiona, imagina, pateix i gaudeix de quelcom molt seu, molt recòndit però potser a vegades molt universal, de manera que molts lectors s´hi puguin veure reflectits, en una identificació amb aquells sentiments o pensaments que l'autor va desgranant a poc a poquet, un vers darrere l'altre, ara punyents ara més dolços.

Sis subconjunts estructuren la totalitat del recull; tots ells es presenten entrellaçats per leitmotiv que broden la coherència del conjunt. Resulta evident una tendència a buscar la raó d'existir, el perquè d'una existència vital governada sovint pel fracàs, l'ira, la decepció i l'angoixa. És un  gir de la mirada cap a l'interior, una reflexió sobre les expectatives i les frustracions del jo però també d'uns individus, d'una societat ofegada pel seu propi immobilisme, incapaç d'eixir el cap d'un mar tediós curull d'una sort de massa informe d'autòmats que naveguen amb mirada inerta, endavant, sempre endavant abocant-se implacables a un progrés glorificat erròniament com un déu d'or i gemmes. Hom rebutja qualsevol intent de posar-se a caminar per un altre sender, tal vegada més solitari, que el deslliuri d'una falsa comoditat que el fa creure feliç, perquè en el fons se sent abatut de la seva mateixa condició. És el que Edgar Allan Poe apuntava en el seu relat L'home de la mutitud, el sentit del qual fou molt ben resumit per Jean de La Bruyère "Quina gran desgràcia la de no poder estar sol".

Cal destacar una part molt important dedicada al fet de la guerra, en si mateixa i com a causant de mort i destrucció. La violència desencadenada i les seves conseqüències, la culpa, la injustícia i la necessitat de denunciar alt i clar el crim que ha quedat impune així com també la reparació històrica i moral dels ultratjats, potser l'exemple més clar el trobem a Sacco i Vanzetti.

Per altra banda crec destacables els poemes que giren entorn al tema de l'ofici d'escriure. La inspiració escenificada per les sempiternes muses, la utilitat de l'art, la sensació que queda en sentir-se despullat, el dolor que causa submergir-se en els abismes de l'autoconsciència, l'anhel de seguir somniant per anar més enllà, sentir quelcom més, capir alguna cosa més. A vegades cal tocar fons per ressorgir amb una pessic de llum, cal un final per a un començament, patir en la catarsi per obtenir una millora. 

Altres elements també apareixen recurrentment, per exemple la natura que serveix a Valls per recrear els ambients i entorns desitjats transmetre millor la seva idea o les referències religioses, sovint en forma de personatges bíblics, o també el pas inexorable del temps.  A més crec remarcable el tipus d'adjectivació, especialment crida l'atenció 'el brut' que serveix al poeta mitjançant oxímoron en reiterades ocasions per definir la manca del bell, del bo, del pur en allò que vol descriure. Aquesta figura retòrica també li serveix per definir, descriure, plasmar passant sense dilació d'allò més sublim a allò més grotesc, del més tendre al més feridor, del més càlid al més sòrdid, del més simbòlic al més concret. 

Els seus versos fluixen de manera lliure i harmònica sempre buscant la idea, el concepte, el contingut en el continent. Podem percebre l'autor nu, buidat de tot el que l'oprimia, gravada la seva ànima a les pàgines de Felix Orbe. Si teniu ocasió és una meravellosa oportunitat per gaudir d'uns instants de vida un xic més profunds, molt personals encara que ara un bocí ja sigui una miqueta nostre.

Salut.   



  

   

dimarts, 5 d’abril del 2011

Roger Mas. La pell i l'os.

5 d'abril de l'any 2011, un dia ideal, com qualsevol altre, per estrenar blog. El meu granet de sorra a la voluntat de divulgar les lletres, personatges i autors de la nostra literatura.

Avui començo amb un títol ben especial per a mi, "Roger Mas. La pell i l'os" editat per Satélite K i escrit per Francesc Bombí-Vilaseca, a qui he d'aplaudir la tasca desenvolupada. Dic especial perquè en Roger i jo som paisans i no cal que digui l'orgull que representa el fet que algú de la teva petita ciutat, a banda d' haver assolit una ja més que prolífica carrera musical, tingui editada una biografia que figurarà als prestatges de la secció 'Músics. Biografies.' de moltes llibreries. 

El text avança a la manera d'una entrevista on entrevistat i entrevistador queden desdibuixats i a on es van succeïnt les escenes d'una existència determinada des de molt petit per la música; reflexions, emocions i experiències se superposen constantment i ajuden a donar significat a una lírica marcadament simbòlica.
Com tot llibre biogràfic, consta d'una part fotogràfica on es pot veure en Roger envoltat de moltes de les persones que han tingut un paper destacat a la seva vida ja sigui des del punt de vista professional o personal, tot i que sovint tot plegat estigui estretament lligat.

Per altra banda el llibre constitueix un magnífic recorregut per la seva discografia començant per l'al·lucinant "Les flors del somni" i acabant per "A la casa d'enlloc". No me'n sé estar d'esmentar el disc "Les cançons tel·lúriques", absolutament preciós. 

Si fullegeu el llibre, cosa que recomano vivament, aprofundireu, si ja el coneixeu, en la vida i obra d'un dels nostres més premiats cantautors i si encara no heu topat mai amb les seves melodies doncs ara és un moment esplèndid per donar-hi un cop d'ull, val la pena. 

Salut.