CALÇ I MEMÒRIA

Encetem setmana amb aquest dilluns resplendent, sadoll de llums perfumades, els balcons atapeïts de pètals frisant per embolcallar el carrer amb la seva dolça alegria. Així em resulta agradable i adient d'il·lustrar aquests moments de llum amb aquest petit volum que amalgama ploma i pinzell de manera absolutament integradora. El lector àvid o curiós de poesia se sorprendrà -com ho vaig fer jo- de descobrir que a més de gaudir dels versos de la Nora Albert, podrà fer una passejada visual per la pintura de Vicent Ferrer i Guasch com si d'una exposició és tractés. Editorial Moll publica aquest recull on en el pròleg s'explica com la poeta entrant un dia en una exposició de Ferrer Guasch es va sentir atrapada per la seva pintura i li va proposar de fer-hi un acompanyament líric.

D'aquesta manera va néixer Calç i memòria, un binomi perfectament sincronitzat ja que Nora Albert va saber donar veu molt encertadament a unes imatge precioses en si mateixes. Per fer-ho va escollir l'estructura japonesa del haiku, aquesta permet expressar de forma molt condensada tota la intensitat d'un sol instant. La totalitat de la idea, la sensació, la imatge, l'emoció, queda emmarcada en tres versos que han de ser capaços de donar expressió escrita a tot el conjunt. Així, per cada quadre de Ferrer Guasch apareix un haiku que plasma de manera escrita el que la pintura a transmès a Nora Albert.

Són unes pàgines per estar en calma, per assaborir cada racó plaentment, per reflexionar sobre tot un univers de sensacions. La blanca claror que n'emana es desmaia damunt dels sòls torrats, dels grocs sorrencs, al seu torn els blaus fluctuen entre la mar i el cel conformant una paleta de somnis estiuencs. Cada raig de llum dansa sensual amb la seva ombra, enjogassades llisquen per parets, finestres i portals ocultant-se i eixint a mesura que avança el dia. És agradable passejar una estona per aquests indrets tant concrets però alhora tant ideals, resulten l'expressió platònica dels colors marítims, tan mediterranis, tan nostres que em resulta delitós observar-ho plasmat d'aquesta manera.

Recordo tants moments viscuts entre aquesta refulgència, tantes experiències amarades de nívia resplendor mentre l'atzur es converteix en turquesa i aquest en opalí que perdre'm una estona per aquest món senzill però tan intens és com gaudir d'una altra ocasió per copsar les olors de la vesprada, l'alba esclatant de roent carmesí, quan les onades van i vénen sense apressar-se, quan els migdies abrasen la pell i el silenci refresca l'esperit.

Sento que aquest poemari il·lustrat o pintures versejades és una excel·lent manera de fer un tomb vora el mar, tal vegada no sempre és possible, tal vegada necessitem de tant en tant una espurna càlida i lluent, un esquitx d'aigua salada a la cara.

Salut.