EL POETA I ELS LLUNÀTICS. Episodis de la vida d'en Gabriel Gale

Parafrasejar la cita de Ramon Vinyes em sembla una bona manera de començar el comentari d'aquest llibre:  

" Chesterton és un autor paradoxal immens, un jugador literari extraordinari "

En primer lloc m'agradaria donar les gràcies a l'editorial l'Albí i als seus traductors que han fet possible la presentació per primera vegada en català d'aquesta obra. Es tracta d'un conjunt de vuit textos que s'entrellacen fins a conformar un tot. Gabriel Gale n'és el personatge central, en ell tot conflueix, es desenvolupen totes les històries i es resolen totes les trames. Podríem entendre aquesta figura com a nexe entre dos mons, per una banda hi neix el camí que duu cap a la incongruència, al somni, a la poesia, fins i tot a la follia i, per altra banda, en ell neix també el camí que porta a la raó, a la lògica, a la realitat.

En Gabriel Gale es concentra bona part del que ha resultat ser l'extensíssim món chestertonià. En ell hi trobem el personatge de l'investigador, sui generis, que de manera ben peculiar clarifica tota mena de misteris i crims. La gran encarnació d'aquest tipus de detectiu ha quedat plasmada per la posteritat en la figura del pare Brown, mossèn caracteritzat per una aparent candidesa i caràcter bonifaci però proveït d'una capacitat deductiva tan brillant que és capaç de desentrellar els més misteriosos enigmes i atrapar el més maliciós dels criminals. 

Descobrim en els relats una pronunciada tendència als contrasentits, conceptes que es donen la mà i a la vegada es neguen, la qual cosa provoca situacions molt properes a l'absurd i que a més estan farcides d'una potent càrrega simbòlica. "L'home que fou dijous" la més reconeguda de les novel·les de Chesterton, potser és el paradigma d'aquest estil narratiu.

Chesterton fou un home inconformista amb tot allò donat per ver. Presentava una gran tendència al qüestionament de totes aquelles idees que al seu voltant s'havien donat ja per fonaments ben assentats. Una bona mostra d'això és el fet que a l'any 1922, en un ambient de tradició anglicana i passant prèviament per l'agnosticisme, va decidir convertir-se al catolicisme, cosa que el començà a presentar com a individu certament controvertit. També cal esmentar les seves crítiques plenes de sàtira i humor cap al sistema socio-polític. Molts personatges públics van ser víctimes de la seva ploma mordaç. Tot plegat el dugué a ser un dels pares del "distributisme", teoria basada en la doctrina social de l'Església i que aposta per una tercera via econòmica a mig camí entre el capitalisme i el socialisme. La reflexió constant del món el dugué a escriure multitud d'assajos literaris i periodístics i també s'interessà per la vida de personatges eminents dels quals n'elaborà la biografia, alguns exemples poden ser Chaucer o Wiliam Blake. Fou en home de mirada penetrant i llengua afilada. Pocs detalls van escapar al filtre dels seus raonaments.

Gabriel Gale porta una mica de la llavor del seu creador: capacitat analítica,  veure-hi més enllà,  copsar un nou sentit des d'un nou angle, i és que a vegades potser les coses no són com semblen, potser en allò que és aparentment desequilibrat, arrauxat, neuròtic, en definitiva llunàtic, hi governa un cert sentit lògic, serè, visionari. Tal vegada hauríem d'abandonar les recances a certes aparences extravagants perquè en el somiatruites sovint hi podem trobar una capacitat d'ordre intern, un enfocament del paisatge des d'un prisma nou, com donar el tomb a un calidoscopi que sempre s'ha mirat des del mateix cantó, potser hi entreveurem colors nous.

Potser val la pena atrevir-se a ser poeta de tant en tant.

Salut.