Des de
sempre ja era conscient de la barbàrie que surt de la boca o hauria
de dir lletra de Salvador Sostres. Ara però, em toca de prop i la
indignació ha superat tots els límits aconseguits fins ara. No sé
si l'hauria de felicitar per tal cosa.
Resulta que
fa unes setmanes Llibreria Catalònia ha tancat portes després de
molts anys en funcionament. Una pena. És una llàstima en tots
sentits, cultural, econòmic, laboral, social. Ara bé, queda
claríssim que Sostres no ho entén així, només cal llegir la seva
entrada d'opinió a El Mundo titulada La cultura catalana,
i consti que em raca fer-li publicitat. Sostres ha pres la postura
afectada d'enfant
terrible, ho sabem, però se'm
fa totalment incomprensible com pot alegrar-se del tancament ja no
d'una llibreria pel fet de ser-ho, sinó congratular-se del tancament
d'un negoci dins el marc de l'esfereïdora crisi econòmica que vivim
tots plegats. Potser Sostres no s'hi sent identificat, deu ser això.
Volem
parlar d'hipocresia i de cinisme? Doncs parlem-ne i qui estigui
lliure de culpa que tiri la primera pedra. Ara bé, caldria no
barrejar tots els menjars, que tindrem mal de panxa. Que hi hagi
molta gent que plora la mort de la Catalònia i que no hi havien anat
mai comprar? Segur que n'hi ha molta. En aquest punt li dono la raó.
Però, podem deixar Espanya tranquil·la una estoneta? La Catalònia
ha tancat pel motiu que tanquen la majoria de negocis i petites
empreses avui dia: per problemes econòmics. I senyor Sostres, si hem
de pagar algun preu per ser lliures, primer potser que ens ho deixin
ser.
Parla
de la mediocritat de la literatura catalana, de la poca qualitat del
que s'edita, bla, bla, bla. Esperi que acabo de riure. Pel què fa a
la suposada mediocritat de la literatura del nostre país he de dir
que si bé és cert que apareix publicat de tot i més, també és
ben cert que com a tot arreu. Després d'uns anys com a llibretera
puc assegurar que la immensa quantitat de fullaraca que s'edita prové
de tots els racons del món. I ara tampoc no m'estaré a repassar
tota la filera d'eminències que ens ha procurat la literatura
catalana perquè, n'estic segura, vostè els coneix.
Utilitza
paraules molt gruixudes, senyor Sostres! Enumero: porquería,
sectarismo, pantomima sentimentaloide...
En una cosa estem d'acord, el tancament de la Llibreria Catalònia és
un símbol. I tant que ho és! Ara, Catalònia s'ho mereix senyor
Sostres? La literatura catalana es mereix això? Creia que era un
home de cultura, vostè! Una societat es mereix que tanquin un
establiment com aquest? Qualsevol diria que estem parlant d'una cosa
perjudicial per a la col·lectivitat... I pel que fa al
catalanisme... com pot ser que sempre acabem amb el mateix discurset
que tot és culpa del nacionalisme? Ah! El nacionalisme català, eh?
Cal no confondre els termes, sobretot, perquè tothom sap que el
nacionalisme espanyol no existeix. Serà com els Reis d'Orient... I
per favor, que ningú més insisteixi amb el tema que Llibreria
Catalònia venia només llibres en català (cosa que ja m'agradaria)
perquè és totalment falsa.
Senyor
Sostres, l'últim paràgraf de la seva diatriba és com la cirereta
que corona la meva estupefacció. Em queda clar com l'aigua que vostè
és un admirador del savoir faire de
la cultura ianqui. És molt respectable. Però és que sembla que el
què vostè no respecta és allò de casa, però en fi, tothom tria
la casa que més li agrada.
Aquí
no es tracta de somicar o queixar-se. Qui es queixa, senyor Sostres?
Ah, això deu ser allò tan socorregut que la fortuna se la fa un
mateix i que si hom no prospera és perquè no ho ha fet prou bé;
que si un s'hi esforça i treballa molt segur que triomfa; que si ets
ric és perquè t'ho has guanyat i t'ho mereixes, i si ets pobre,
també. Oh, el somni americà, quina èpica més estimulant! Ets un
guanyador. Ets un perdedor.
Per
altra banda, permeti'm discrepar profundament d'aquest argument basat
en la creença que si ho fas bé, guanyes. Infinitat de vegades,
senyor Sostres, no té una correlació automàtica fer quelcom bé i
tenir èxit ja que, a la vida i vostè si no ho sap ho hauria de
saber, intervenen multitud de factors, dins dels quals, n'hi ha molts
que s'escapen a la nostra intencionalitat i fan tòrcer la jugada.
Per
altra banda ha de tenir present, cosa que s'observa amb claredat
meridiana que vostè no té, que el marge de benefici d'una llibreria
o d'un McDonald's és simplement incomparable i per tant la quantitat
de guanys també, i per tant el tipus de negoci també. La finalitat
d'una llibreria no és o no hauria de ser “fer funcionar el país”
com vostè sosté que fa McDonald's en relació als USA. No tothom
obté l'èxit de Semon -Botigues, Catering, Restaurants- senyor
Sostres. Aquest és el model on vostè s'emmiralla? Un model del qual
sempre ha pogut gaudir i se n'ha beneficiat però que mai ha construït
amb esforç i tenacitat perquè la lluita l'ha fet un altre.
M'equivoco?
Si
vostè prefereix que la seva ciutat s'ompli de McDonald's en comptes
de llibreries, en fi, és el seu criteri.
