Aquí tenim
un món de mots. Un món dins el món. Un món dins el meu món. La
paraula ve i va amb un vaivé no sempre compassat, tot sovint la
cadència es dissol com una onada a la sorra. Tot i així, sense
ritme, continuem rodant pel camí, perduts, expectants, esperant
sentir aviat el xiuxiueig d'alguna veu propera, o potser, veure
fugaçment entre les fulles d'un gran arbre un tros de cel molt blau.
La il·lusió
motiva l'esperit i desencalla aquella paraula que s'ofega al meandre
d'algun riu, l'esperança insufla alè i al final sempre queda
quelcom per dir. Així, encara que la planta es desfulli sense remei,
que no hi hagi aturador per refrenar aquest erm devastador, sempre
queda, ha de quedar, algun núvol amb una mica de pluja.
Aquí hi ha
un món de mots. El meu món de mots. Però n'hi ha altres. A vegades
podem percebre com un món de mots s'entrebanca, s'entortolliga, obre
la boca molt, molt oberta perquè no troba l'aire i a vegades, mor.
Plorem. Oh! I tant que plorem! Plora l'ànima i la paraula i la ment
es lamenta pel pobre mot ferit; ferit de mort agonitzant d'una banda
a l'altra sense saber ben bé on acabar d'anar a morir. Recollirem
les seves despulles i farem un funeral ben bonic: hi haurà moltes
flors, cançons de comiat i vestits elegants per dir l'últim adéu
al mot traspassat. Demà però, serà un altre dia, i el record, ja
se sap... tot és relatiu, diuen.
L'univers
dels mots està de dol. Hi ha un món de mots que no ha sobreviscut.
N'han mort molts, en moriran molts més. L'univers dels mots ara no
brilla tant, la lluïssor dels seus estels resulta un xic més mat i
pels racons més pregons ressonen planys dels mots mil·lenaris.
Semblaria
que no hi ha relleu, però n'hi haurà, perquè de la teva paraula i
la meva en farem un so càlid, reconfortant. Una nova vibració,
encara que somorta serà l'inici d'un nou caliu. Tu dius jo dic, so a
so, lletra a lletra, vida a vida. L'esperit batega i batega. Sempre.
A LA LLIBRERIA CATALÒNIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada