MENDIANTS ET ORGUEILLEUX

Mendigos y orgullosos, Albert Cossery. L' editorial Pepitas de calabaza ens ofereix aquesta traducció del francès, revisada i corregida. Encara que la present edició em sembla summament correcta, no puc deixar de lamentar l'absència d'alguna traducció en català i animar als nostres traductors i sobretot editors perquè ho facin possible.

Llegint aquesta novel·la el lector es veu immers dins el bategar quotidià d'una ciutat egípcia de la primera meitat del segle XX, que bé podria ser el Caire, la seva ciutat natal. El remolí frenètic de colors i olors, emocions i sensacions que se'n desprèn resulta tan embriagador que tal vegada el lector haurà d'esforçar-se un xic per parar atenció al doll ideològic que sense interrupció va rajant de tots i cadascun dels mots que surten de la boca dels personatges. La idea fonamental,  com ja ens fa veure la ressenya de Pepitas de calabaza, és que el més important en aquesta vida és l'alegria de viure. Així podríem pensar que tot plegat resulta força convencional però és a partir d'aquí que el discurs va adoptant una postura absolutament fora dels principis establerts i acceptats per tothom. La base i resum d'aquest discurs socio-filosòfic ens ve donada pel títol mateix on amb un parell de paraules unides per una conjunció n'hi ha prou per fer entendre el concepte vital que se'ns vol transmetre: només aquells que es desposseeixin de tota càrrega material fins arribar a l'extrem de la mendicitat podran escapar del cercle infinit i viciós d'una societat hipòcrita i arrogant massa subjecta a la moral preestablerta. L'orgull de ser així, de viure al marge de les regles, els proporciona la força per desafiar el món que els envolta; no és però una força violenta o brutal, és simplement una resistència irònica i sarcàstica plena d'humor que desestabilitza l'autoritat i l'ordre.

Un del punts més interessants de la narració rau en el fet que aquests personatges, tot i subsistir amb molt poc des de la més pura indigència, són individus d'una capacitat intel·lectual elevada, cultes i educats. És com si hi hagués una errònia correspondència entre la seva extracció social i la seva formació a nivell cultural i a nivell humà. Els materialment més pobres són els anímicament més rics. La vida viscuda des del no-res els permet fer mofa d'absolutament tot, desesperant així tot aquell que busca en la societat o en el món la seriositat de la transcendència. D'aquesta manera veiem com aquests aparentment miserables envoltats de prostitutes, droga i pobresa és perden en dissertacions i plantejaments filosòfics dignes de la més elevada sapiència. 

Cossery presenta una crítica mordaç a una societat que podria ser la d'avui, convida a fer una reflexió un pèl més profunda més enllà de la pura intriga narrativa (ja de per si prou interessant). Ridiculitza tot allò dictaminat com a eminent qüestionant tot el qüestionable i dóna una renovada gradació d'importància a tots  els individus que conformen l'estructura social, des del poder governamental fins a l'ésser més insignificant.

Totalment recomanable.

Salut.