La ficció es recrea a partir de set personatges repartits en diverses combinacions al llarg de l'obra; cadascun d'ells té algun element dur, sinistre o potser un passat tèrbol, traumàtic. L'argument gira entorn de la detenció d'un home que escriu relats i és acusat d'una sèrie de crims comesos a la ciutat. L'ambient que s'hi recrea és des del principi fins al final una acumulació d'angoixes i crueltats infligides a infants, els més vulnerables, tan descomunal que crec que sobtaria fins i tot els més agosarats. L'autor porta les situacions al límit de la racionalitat per incrementar la sensació d'absurd en l'espectador; les frases repetitives i les obvietats reiterades arriben a crear contrasentits, tot plegat pot dur al lector/espectador fins a l'exasperació. Personalment alguns moments inicials del diàleg em van recordar, salvant moltes distàncies, alguna escena kafkiana. Per altra banda cal dir que la tensió de l'acció es descarrega de tant en tant a base d'un humor negre d'allò més inspirat.
M'agradaria remarcar que el text no resulta gens pesat perquè Mcdonagh escull un lèxic absolutament col·loquial basat en la llengua oral, sobretot la que és parla al carrer, i oracions curtes, cosa que fa que la lectura sigui propera i àgil. A més, és molt interessant el recurs de la metaficció: la trama es barreja amb els relats escrits pel protagonista formant un joc de mirades prou estimulant.
M'agradaria remarcar que el text no resulta gens pesat perquè Mcdonagh escull un lèxic absolutament col·loquial basat en la llengua oral, sobretot la que és parla al carrer, i oracions curtes, cosa que fa que la lectura sigui propera i àgil. A més, és molt interessant el recurs de la metaficció: la trama es barreja amb els relats escrits pel protagonista formant un joc de mirades prou estimulant.
El dramaturg presenta una escena plena de sadismes extrems i individus pertorbats, usa la provocació i el reclam més visceral per reflexionar sobre una sèrie de preguntes més profundes com ara on arriba la responsabilitat d'un escriptor sobre allò que ha escrit i si és responsable de les accions que es cometen seguint els seus textos Hi ha també subjacent la idea de 'la culpa', qui es pot considerar culpable i qui justicier; la idea de la venjança, la redempció, el sacrifici, la pietat, també fluctuen entorn dels personatges.
Finalment, em sembla molt important destacar com l'autor intenta fer palès el fet de com algú pot fer el que sigui per salvar els seus relats, arribar a donar la vida per intentar que almenys sobrevisqui el que ha escrit. La veritat rau en aquesta paraula escrita i encara que la mentida i l'error sistemàtic poden ser fatals, com a mínim podrà aflorar la verdadera història. I això és l'únic bri d'esperança que queda al final de la obra. El que sobreviu és el relat.
Recomano aquesta obra perquè crec que no deixarà indiferent ningú per les emocions que genera i les reflexions que planteja.
PD: A tenir en compte: pot ferir algunes sensibilitats.
Salut.
Finalment, em sembla molt important destacar com l'autor intenta fer palès el fet de com algú pot fer el que sigui per salvar els seus relats, arribar a donar la vida per intentar que almenys sobrevisqui el que ha escrit. La veritat rau en aquesta paraula escrita i encara que la mentida i l'error sistemàtic poden ser fatals, com a mínim podrà aflorar la verdadera història. I això és l'únic bri d'esperança que queda al final de la obra. El que sobreviu és el relat.
Recomano aquesta obra perquè crec que no deixarà indiferent ningú per les emocions que genera i les reflexions que planteja.
PD: A tenir en compte: pot ferir algunes sensibilitats.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada