dimarts, 22 de gener del 2013

A L'ATENCIÓ DE SALVADOR SOSTRES

Des de sempre ja era conscient de la barbàrie que surt de la boca o hauria de dir lletra de Salvador Sostres. Ara però, em toca de prop i la indignació ha superat tots els límits aconseguits fins ara. No sé si l'hauria de felicitar per tal cosa.

Resulta que fa unes setmanes Llibreria Catalònia ha tancat portes després de molts anys en funcionament. Una pena. És una llàstima en tots sentits, cultural, econòmic, laboral, social. Ara bé, queda claríssim que Sostres no ho entén així, només cal llegir la seva entrada d'opinió a El Mundo titulada La cultura catalana, i consti que em raca fer-li publicitat. Sostres ha pres la postura afectada d'enfant terrible, ho sabem, però se'm fa totalment incomprensible com pot alegrar-se del tancament ja no d'una llibreria pel fet de ser-ho, sinó congratular-se del tancament d'un negoci dins el marc de l'esfereïdora crisi econòmica que vivim tots plegats. Potser Sostres no s'hi sent identificat, deu ser això.

Volem parlar d'hipocresia i de cinisme? Doncs parlem-ne i qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Ara bé, caldria no barrejar tots els menjars, que tindrem mal de panxa. Que hi hagi molta gent que plora la mort de la Catalònia i que no hi havien anat mai comprar? Segur que n'hi ha molta. En aquest punt li dono la raó. Però, podem deixar Espanya tranquil·la una estoneta? La Catalònia ha tancat pel motiu que tanquen la majoria de negocis i petites empreses avui dia: per problemes econòmics. I senyor Sostres, si hem de pagar algun preu per ser lliures, primer potser que ens ho deixin ser.

Parla de la mediocritat de la literatura catalana, de la poca qualitat del que s'edita, bla, bla, bla. Esperi que acabo de riure. Pel què fa a la suposada mediocritat de la literatura del nostre país he de dir que si bé és cert que apareix publicat de tot i més, també és ben cert que com a tot arreu. Després d'uns anys com a llibretera puc assegurar que la immensa quantitat de fullaraca que s'edita prové de tots els racons del món. I ara tampoc no m'estaré a repassar tota la filera d'eminències que ens ha procurat la literatura catalana perquè, n'estic segura, vostè els coneix.

Utilitza paraules molt gruixudes, senyor Sostres! Enumero: porquería, sectarismo, pantomima sentimentaloide... En una cosa estem d'acord, el tancament de la Llibreria Catalònia és un símbol. I tant que ho és! Ara, Catalònia s'ho mereix senyor Sostres? La literatura catalana es mereix això? Creia que era un home de cultura, vostè! Una societat es mereix que tanquin un establiment com aquest? Qualsevol diria que estem parlant d'una cosa perjudicial per a la col·lectivitat... I pel que fa al catalanisme... com pot ser que sempre acabem amb el mateix discurset que tot és culpa del nacionalisme? Ah! El nacionalisme català, eh? Cal no confondre els termes, sobretot, perquè tothom sap que el nacionalisme espanyol no existeix. Serà com els Reis d'Orient... I per favor, que ningú més insisteixi amb el tema que Llibreria Catalònia venia només llibres en català (cosa que ja m'agradaria) perquè és totalment falsa.

Senyor Sostres, l'últim paràgraf de la seva diatriba és com la cirereta que corona la meva estupefacció. Em queda clar com l'aigua que vostè és un admirador del savoir faire de la cultura ianqui. És molt respectable. Però és que sembla que el què vostè no respecta és allò de casa, però en fi, tothom tria la casa que més li agrada.

Aquí no es tracta de somicar o queixar-se. Qui es queixa, senyor Sostres? Ah, això deu ser allò tan socorregut que la fortuna se la fa un mateix i que si hom no prospera és perquè no ho ha fet prou bé; que si un s'hi esforça i treballa molt segur que triomfa; que si ets ric és perquè t'ho has guanyat i t'ho mereixes, i si ets pobre, també. Oh, el somni americà, quina èpica més estimulant! Ets un guanyador. Ets un perdedor.

Per altra banda, permeti'm discrepar profundament d'aquest argument basat en la creença que si ho fas bé, guanyes. Infinitat de vegades, senyor Sostres, no té una correlació automàtica fer quelcom bé i tenir èxit ja que, a la vida i vostè si no ho sap ho hauria de saber, intervenen multitud de factors, dins dels quals, n'hi ha molts que s'escapen a la nostra intencionalitat i fan tòrcer la jugada.

Per altra banda ha de tenir present, cosa que s'observa amb claredat meridiana que vostè no té, que el marge de benefici d'una llibreria o d'un McDonald's és simplement incomparable i per tant la quantitat de guanys també, i per tant el tipus de negoci també. La finalitat d'una llibreria no és o no hauria de ser “fer funcionar el país” com vostè sosté que fa McDonald's en relació als USA. No tothom obté l'èxit de Semon -Botigues, Catering, Restaurants- senyor Sostres. Aquest és el model on vostè s'emmiralla? Un model del qual sempre ha pogut gaudir i se n'ha beneficiat però que mai ha construït amb esforç i tenacitat perquè la lluita l'ha fet un altre. M'equivoco?

Si vostè prefereix que la seva ciutat s'ompli de McDonald's en comptes de llibreries, en fi, és el seu criteri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada